la quimica del amor materno

http://www.lavanguardia.com/magazine/20130426/54371459508/quimica-del-amor-materno-dia-de-la-madre-en-portada-reportajes-magazine.html

Perquè donar pit? Per què en dones tu?

Sóc de la generació del biberó i ni que em porto més de 10 anys amb ma germana pel que he viscut la seva infancia amb força conciencia…tot i així, no recordó a ma mare donant-li el pit a tota hora i si recordo esterilitzar els biberons..en part perque lo de esterilitzar ho podi fer jo i lo d’amamantar no…però també perque jo no estava la major part del dia a casa i als 3-4 mesos ja estava destetada…A la meva familia si preguntes ambdues àvies, amb tres i quatre fills, no van donar el pit o molt poc diuen que no tenien llet…és posible, de fet una d’elles va tenir algún dels embarassos molt complicat  en que li faltava calç als ossos (li consumia el bebe) i va haver d’estar gran par de l’embaràs a un llit…I les meves besàvies no he arribat a temps de preguntar-lis…Total, que no hi ha massa gent a la familia a qui preguntar…i no parlem de lactàncies prolongades…:-)

Mai hi havia pensat massa, els 3-4 quatre mesos tornar a la feina i ja està…però a l’estar embarassada em va començar a atreure el tema i vaig llegar tots els llibres que trobava…a la biblioteca n’hi ha un quants! i , evidentment, també vaig llegar el del Carlos Gonzalez (“comer, amar, mamar” , de fet aquest és un recull de tres dels seus llibres que recomano perque toca temes que ens preocupen com la teta, alimentació i criança respectuosa), les recomanacions de la OMS  i un munt d’articles que asseguraven beneficis multiples de donar el pit. I estava disposada a intentar donar el pit, si es que podi (aquests dubtes hertats jejeje) i a veure quant temps seria capaç, perque es clar, això de la tornada a la feina ho complicava. La meva parella es va lllegir els mateixos llibres i vam comentar molt el que pensavem, que creiem que fariem, sempre oberts a ” aveure com va tot…”…i finalment va arribar…al part, així que va sortir el meu marit va ajudar a col·locar-la sobre meu, pit amb pit i així vam estar allà els tres com una horeta…tranquils, gaudint , mirant com s’enganxava aquell ésser tan petitó…

Des de llavors em estat “enganxades” …i de quina manera!! al principi…era un no parar , cada 20 min, 1 hora, molta estona cada pit…i et preguntes “estaré fent-ho bé? ja en té prou?.,…i a tot això li juntes comentaris de familiars i desconeuts de ” s’està viciant, et pren el pel,..” però cada cop que s’enganxa i  és calma i et mira i el mires, cada cop notes que sí, que ho estàs fent bé…I estàs cansada però no t’importa (b, algún que latre moment de debilita també n’hi ha …), això sí, amb la dedicació que suposa un nadó i la lactancia concretament (sigui de teta o de bibe) més val que ho gaudeixisI fins ara! Ja té dos anyets i ara només demana de tant en tant, alguna tarda, abans d’anar a dormir , o alguns diez res de res..i puc dir que l’èxit per nosalgtres ha estat estar informats i tranquils, gaudint de cada moment compartit mentre estava a la teta (el collit ha ajudat molt a no perdre els nervis i guanyar hores de son jejeje).

Quan tocava tornar a incorporar-me a la feina vaig dunbtar si seria capaç, si m’ho podría “muntar”, i al final em vaig convertir en una experta del tirallets i de congelar /descongelar llet  🙂 els lavabos de la meva feina ho corroboren. I s’ha de dir que portar “l’aliment” a sobre i preparat ens ha ajudat molt alhora de fer sortides 🙂

Al final no he hagut de donar-li el biberó, però segur que aquesta part de connexió amb el nadó també la deus sentir, la calma, l’amor, totes les estones compartides,…lactància de biberó,…i suposo que genera les mateixes preguntes i requereix la mateixa base de disfrutar del moment.

Cada cop hi ha més articles i estudis que confirmen mil i un beneficis de la lactancia materna i hi crec en aquests beneficis i em fa sentir bé pensar que li pot ajudar en algo; però la veritat és que mai sabrem què hagués passat si hagués anat d’una altra forma així que… si tinc un altre fill voldria gaudir d’una “lactancia de teta” tan exitosa i fácil com la que crec que he tingut però si no es de teta, sigui quin sigui el tipus de lactancia m’agradaria poder gaudir del moment tan o més (per la consciènia i experiencia) que l’actual.

De tots els possibles motius per donar el pit (o no donar-lo) facilitat, resultats estudis, comoditat, proximitat, anticossos, diners …quin és el teu? per què dones el pit? perque no?, si és qu ehi ha un perquè…;-) quina és la teva experiencia? prolongada? tándem? biberó? problemes? comentaris?